TOCATS PEL BOLET
Per si algú, a hores d’ara, encara es preguntava si som un país micòfil o no, ahir la incògnita va quedar definitivament resolta.
Des de l’Associació pel Patrimoni de la Terreta es va organitzar una jornada dedicada als bolets.
Som a la tardor, encara que és possible que la majoria no ens n’hàgim adonat perquè ni els boscos presenten la diversitat cromàtica que acostumen a lluir per aquestes dates, ni les temperatures aconsellen de portar alguna peça de més per a tapar-nos si s’escau.
A les 10 del matí vam aplegar-nos més de quaranta persones (és el que té la micofília) a la Casa Nova de Sapeira per escoltar les explicacions documentades i instructives d’en José Manuel Pérez -biòleg de formació i home de múltiples sabers i interessos entre els quals destacaríem l’astronomia i l’ornitologia-. El José Manuel ens va instruir sobre les múltiples classes de bolets, sobre la diversitat de noms que tenen depenent de cada zona, sobre alguns aspectes que cal tenir presents per tal d’identificar-los… tot plegat acompanyat amb imatges i explicacions científiques i divulgatives que van interessar els assistents que van participar tota l’estona plantejant dubtes i, també, aportant informacions diverses.
Després d’una pausa breu per prendre un cafè i fer un mos, ens vam adreçar a la Roureda d’Aulàs, on, guiats per Ramon Llebot de casa Ramon de Martí de Sapeira -bon coneixedor dels topants i dels bolets que s’hi fan-, vam poder comprovar sobre el terreny algunes dels argumentsexposats durant la sessió teòrica. Aquesta no és una bona anyada per trobar bolets i, efectivament, la collita va ser magra. Tot i així vam aplegar al voltant d’una quinzena d’espècies que, tenint en compte que aquest és un any nefast, tampoc no està malament.
La jornada es va tancar amb un dinar a base de bolets a Can Rocamora. Unes exquisideses que -per fer-vos una mica de salivera- passo a detallar: un aperitiu de rovellons confitats acompanyats amb olives negres, un assortit de bolets diversos (tacons, pota de perdiu, llenegues, fredolics, rovellons i pota blava) amb botifarra negra, de primer. A continuació una crema de bolets a base de ceps, pebrassos, rovellons, camagrocs i carreretes (a la zona de Betesa en diuen “muixardines”) amb un cruixent de pa torrat. I, per acabar, un estofat de vedella amb verdures i llenegues. M’estalvio de parlar-vos del vi i de les postres perquè els qui no hi éreu no patiu més.
Bromes a part, va ser una jornada molt profitosa en tots els sentits. Una jornada que, esperant anyades més propícies, caldria incloure en el programa d’activitats de Fem Terreta.
Com a colofó al dinar, en Josep Puy de casa Ramis de Tercui, a partir de la seva experiència laboral de gairebé quatre dècades a Mercabarna, ens va parlar de la comercialització dels bolets i la seva evolució durant aquest temps.
No cal dir que ens vam quedar amb ganes de repetir i que, si tenim en compte l’acollida que va tenir la proposta, caldrà pensar en properes edicions. Sens dubte.
Aureli Barrull
0 comentaris