Aquí us deixem l’article que, sobre aquesta jornada del día 1 de juny a Sopeira, ha escrit la Glòria Francino Pinasa.
Sobre ovelles, corders, ramats i pastors
El dia 1 de juny l’associació Amics de la Terreta va organitzar una jornada sobre L’aprofitament integral de la carn de corder:“menjar carn de bèstia viva”, com ja havien fet amb el mandongo del porc fa dos anys. Els actes es van celebrar a la sala Àgora de l’antiga casa Toni de Sopeira, amb l’assistència d’una cinquantena de persones interessades en el tema.
La primera intervenció a càrrec del veterinari Manel Beneria, gran expert del bestiar, va ser un recorregut des dels jaciments on s’havien trobat restes d’ovelles fins als nostres dies. El primer animal domesticat per l’ésser humà va arribar a la nostra cultura pels romans, i a partir d’ aleshores es van constituir els ramats. Beneria va descriure les diferents races d’ovelles, des de les merines, que donaven tan bona llana i els Reis Catòlics van crear la Mesta i les grans cabaneres, passant per les xurres i fent cap a la raça del país, l’ovella xisqueta, que es distingeix per les seues pigmentacions negres al morro, a les orelles, a les potes… i diuen que no n’hi ha cap d’igual. Segons dades del ponent el país que més ovelles cria és la Xina, també a l’Àfrica i Nova Zelanda hi ha molts ramats.
De les ovelles xisquetes n’és un gran coneixedor i criador Mateu de Toralla, qui també va explicar aspectes ben interessants com és ara, escugar les corderes, traure’ls part de la cuga, a les que es volen deixar per a acorderar. Les cugues se’ls tallen per a impedir que els insectes a l’estiu infectin aquesta part del cos i per a veure millor el braguer de les futures mares, entre d’altres avantatges; actualment aquesta activitat molts pastors i ramaders l’han deixat de practicar.
Com el preu de la llana s’ha devaluat molt s’intenten buscar altres eixides per al seu aprofitament, com és fer-la servir de xaílla per als corrals perquè es desintegra amb el fem del bestiar. Un assistent del Priorat va aportar informació sobre un extracte de llana, produït a França i molt car, que sembla que espanta als cabirols i animals fers dels cultius.
Pau Barrull va exposar el projecte de grau que va presentar a la UdL sobre La ramaderia extensiva des dels anys cinquanta fins l’actualitat, fent un seguiment històric de la cria dels ramats aprofitant els recursos de proximitat de l’entorn natural, peixent trossos, prats i muntanya. Així mateix va fer referència a la transhumància i les cabaneres, que encara són presents a la Ribagorça i el Pallars, i els seus beneficis per a la natura. Els canvis tecnològics i la productivitat han estat els factors del decliu d’aquest tipus d’economia extensiva envers de la intesiva; tot i això, ell i altres joves continuen pastorejant. Al Pirineu l’Escola de Pastors és un incentiu per a continuar el vell ofici de pastor.
Lluís Colomés va recordar alguns llocs emblemàtics relacionats amb els ramats com la cabanera del Cis, el Pas del Portús a la Serra de Sant Gervàs, on es contava el bestiar. Va parlar de la pega que s’escalfava a la caldereta i amb la que es marcaven les ovelles, segons les inicials o marques pròpies de les cases, els temps de la xolla i les antigues estisores substituïdes per les màquines xolladores. Colomés va aludir a la fira del corder deTremp i va encoratjar a consumir carn de corder. D’entre la gastronomia relacionada amb aquest anuimal cal destacar la girella, producte elaborat principalment amb els menuts del corder, la freixura, cor, arròs, all i julivert, ous, una mica de cansalada,viada, tot molt menut, posat dins de l’estòmac i budells cosits i bullides a l’olla, que es poden consumir així o en rodanxes rebossades a la paella. També, el freginat fet amb sang i fetge de corder i ceba, o la caldereta, amb els prims, el cap i potes, el ternasco o la carn a la brasa, i es va recordar “la carn de bèstia viva”, és a dir, les cugues de cordera, que porten molta feina de netejar-les, escaldant-les i pelant la llana ˗que ho preguntin al Mateu, al Manel i al Lluís˗, se soflamen per traure les restes i ben netes es fan bullir i després es guisen. Tot aquest tiberi el va preparar la cuinera Sandra Altarriba a ca del Passé, on es va podre degustar un sopar, després d’haver fet una visita guiada a l’antic monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira.
Entre anells: corders de naixença, borrecs: corders d’un any, primals: de dos anys, terçats: de tres anys, quartats: de quatre anys, quintats: de cinc anys, sextats: de sis anys. antigament no passaven de sis anys, es va passar una grata jornada, acompanyada d’imatges adients a les explicacions.
Reunió de pastors, ovella morta. Ovella que bela perd el mos, Pa Nadal cada ovella al seu corral… I així moltes dites i refranys que recorden la importànica d’ovelles i corders a la nostra societat.
Glòria Francino Pinasa
Sopeira, 7 de juny de 2024