SANT JOSEP TAMBÉ FA TERRETA.
El passat dissabte 19 de març vam retrobar-nos a la Casa Nova de Sapeira per celebrar la VI ena edició de l’Enraonem de la Terreta. Després del trasbals a causa de la pandèmia, finalment vam poder recuperar el format original de la trobada. Enguany ens hem aplegat per recordar i reconèixer la figura de l’etnògraf pallarès que va viure durant la primera meitat del segle XX, Ramon Violant i Simorra (1903-1956). Originari de Sarroca de Bellera, fou un autodidacta que s’interessà per les formes de vida tradicionals del Pirineu fins a esdevenir-ne un gran coneixedor, posant les bases dels estudis etnogràfics i de la museografia a Catalunya.
Tots teníem ganes de retrobar-nos i recuperar aquest espai; potser per això la càlida benvinguda de l’Aureli Barrull, el president de l’Associació pel Patrimoni de la Terreta – Fem Terreta, ens va fer conscients altra vegada de la importància i magnitud del projecte; de com de valuós és poder-nos trobar per compartir coneixements i experiències. La presentació que va fer dels ponents va posar de manifest l’estima per aquests, així com també pel nostre patrimoni.
Amb el títol “El sastre que va cosir el Pirineu”, l’escriptor Pep Coll, va encetar la jornada. Va fer un repàs de l’itinerari vital de Violant i Simorra, que provinent d’una família de sastres, va aprendre l’ofici, que exercí durant bona part de la seva vida. No va ser fins el 1921 que va traslladar-se a Barcelona, on obrí un taller propi per tal de continuar amb l’ofici. Va casar-se amb Caterina Ribera, filla d’uns mercers de Barcelona. El Pep va revelar-nos que malgrat l’ofici de sastre, foren les inquietuds i l’esperit curiós de Violant i Simorra que van forjar la seva vocació d’etnòleg i l’impulsaren a deixar constància de les tradicions que els canvis històrics anaven arraconant.
De la mà d’Ignasi Ros, historiador i gran coneixedor de l’obra de Violant i Simorra, vam repassar l’obra publicada i, també, l’obra inèdita que gràcies a la infatigable tasca de l’Ignasi es va publicant a través de l’editorial Garsineu. Les explicacions de l’Ignasi ens van permetre entendre la magnitud de l’obra de Violant i Simorra i com de necessària és la tasca de l’editor en el sentit que és qui s’encarrega de fer-nos arribar els mecanoscrits o els manuscrits, els apunts, els dibuixos originals de l’autor després de l’ordenació i la depuració que els acaba de fer intel·ligibles, una feina sovint poc reconeguda però del tot imprescindible. Les explicacions de l’editor estaven recolzades per uns quants exemplars de les obres publicades que testimoniaven la tasca difusora feta des de l’editorial trempolina.
Amb aquestes dues intervencions, vam arribar a l’equador de la trobada. Havia arribat l’hora, doncs, de menjar un bocí de coca i fer petar la xerrada amb tots els assistents. Si bé les xerrades són interessants i estimulants, retrobar-se amb gent que fa temps que no veus també té el seu què! Tant és així que els organitzadors van haver de reclamar la nostra atenció perquè tornéssim a entrar i pogués continuar l’acte.
Un cop recol·locats, arribà el torn d’en Lluís Colomés, que ens proposà una aproximació a l’etnologia de la Terreta, parlant-nos de forns de calç, molins, teuleres, aubardes, saumugues, gams…que si bé estan més allunyats del nostre imaginari, sí que van ser indestriables de la vida dels nostres padrins, peces cabdals de l’economia de subsistència que predominava no fa pas tants anys. Conèixer, recuperar –o fins i tot, descobrir– aquestes maneres de viure, ens ajuda a prendre consciència del canvi que ha viscut el nostre entorn. Aquestes formes de vida tradicionals basades en activitats i estris pròpies del temps dels nostres padrins i padrines ens permeten un reconeixement a tot l’esforç i dedicació que van tenir per aquesta terra que tant estimem.
Per tancar la jornada, vam tenir la magnífica oportunitat de conèixer amb més detall la immensa feinada del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, de la mà de Ferran Rella, el seu president. Des de l’any 1983, el Consell Cultural ha desplegat una incansable tasca de divulgació, reivindicació i impuls del territori aneuenc que ha significat la seva dinamització amb la valorització de tots els seus patrimonis: arquitectònic, artístic, natural, lingüístic, històric… i amb la creació d’infraestructures emblemàtiques com l’Ecomuseu, el Dansàneu, l’Arxiu fotogràfic, l’Escola de Natura, etc. L’entusiasme i l’emoció van ser els protagonistes d’aquesta última xerrada, i va quedar demostrat que quan s’uneixen la passió i el talent, els resultats són exitosos.
Una de les conclusions a què arribem després d’aquesta sisena trobada és que si estimem un territori, si en tenim cura, el protegim i el valorem, tot allò que fem, el beneficiarà. I una cosa que hem de fer és donar a conèixer tot el patrimoni que ens fa com som.
I encara, que les formes de vida tradicionals conformaven un model de subsistència i d’autonomia que, comparat amb el nostre sistema de vida, a mercè dels nostres proveïdors energètics o dels transportistes -per citar dos aspectes de rabiosa actualitat- és un model que té notables avantatges i que no se’ns presenta amb la precarietat i la vulnerabilitat del nostre. Potser caldria no oblidar -o tornar a aprendre- algunes d’aquestes pràctiques tradicionals que no ens facin tan dependents del sistema actual. En aquest sentit, el títol de l’Enraonem d’enguany, El passat com a projecte de futur”, adquireix un significat ple.
Així, doncs, gràcies a tots els qui van venir a Sapeira. A la gent de la Terreta ens satisfà comprovar com any rere any les activitats es consoliden i el públic segueix venint. Gràcies a tots i fins la propera edició!
Maria Barrull
