LA MATANÇA DEL PORC
El passat 19 de febrer, un mes just abans de Sant Josep, vam trobar-nos a la Casa Nova de Sapeira per celebrar una jornada d’interès històric i gastronòmic dedicada a la matança del porc.
Com que l’esmorzar sempre és un reclam eficaç, vam iniciar el dia amb unes torrades amb allioli, tal com feien els matadors quan arribaven a les cases el dia de la matança. Amb la panxa plena, vam iniciar el cicle de xerrades amb la intervenció de la Montse Farré, de casa Perantoni de la Torre de Tamúrcia, que va parlar-nos de la Vianda autèntica de la Terreta. Tal com va explicar, ara és un plat que només acostumem a menjar en èpoques de fred però, antigament, també es preparava a l’estiu. La vianda, altrament dita escudella, dels dies de celebració es preparaven amb totes les hortalisses que es podien trobar a l’hort a més dels quatre evangelistes: carn de pollastre o gallina, vedella, corder i porc.
Després de la vianda, vam parlar del procés de la matança del porc amb tots els matisos i particularitats de cada poble, una tradició que es remunta a l’època romana. Una de les curiositats que es van posar sobre la taula va ser la raça del porc: n’hi havia una de tan pura com la de la xisqueta? Es va dir que sí que hi havia un porc blanc i pelut amb taques fosques a la pell i les potes més llargues que els que coneixem actualment, que era la raça més comuna. Antigament, els porcs havien de tenir una bona condició física atès que sortien a pasturar i se’ls enduien a la fira; no com en l’actualitat que estan sempre tancats al corral o a les granges, ben quiets perquè el procés d’engreix sigui més ràpid.
Sobre els rols de la matança, convé destacar el paper de la dona durant aquestes dures jornades. Si bé el fet de matar-lo el duia a terme un home, la figura del matador, no podem oblidar tota la feina prèvia d’alimentar-lo, la feina del mandongo: l’elaboració de xoriços, botifarres, llonganisses, coquetes… que era una tasca exclusivament femenina. Sense deixar de banda tota la infraestructura dels dies de matança a l’hora de preparar esmorzars, dinars i sopars per totes les persones que hi participaven, que no eren poques.
Per concloure la jornada vam dinar a Can Rocamora. El menú estava centrat –com no podia ser d’altra manera– en productes de la matança del porc. De primer vam menjar una vianda de la Terreta, l’escudella de tota la vida. La van seguir uns plats per compartir: coquetes, botifarra negra, botifarra d’ou i una amanida d’escarola i pebrot vermell confitat que ajudava a fer-ho baixar tot. De segon plat vam poder tastar el confitat de casa: llonganissa, llom i costella. Tot boníssim. I de postre, flam d’ou casolà.
Vam quedar més que satisfets! Estem segurs que va ser un menú que no va deixar indiferent a ningú. I és per això que és just a agrair a la Montse i l’Eva el seu esforç i dedicació per la qualitat dels productes que ens van oferir i pels detalls amb què van ambientar la sala.
Després dels cafès, vam acomiadar-nos i tothom va marxar cap a casa seva. Després d’un àpat com aquell, necessitàvem la tarda del diumenge per pair amb tranquil·litat.
Miris per on t’ho miris, va ser un dia d’allò més delitós! Contents i satisfets amb la trobada, esperem repetir-la més endavant. Gràcies a tothom per venir i fer possible, una vegada més, que les propostes i idees de Fem Terreta ens permetin retrobar-nos i, alhora que recordem els costums del passat, gaudir del present.
Fins ben aviat!
Maria Barrull
Aquí teniu unes quantes fotografies de la Jornada.
1 comentari
Glòria Francino Pinasa · març 10, 2023 a les 6:51 pm
Gràcies, Maria, pet informar-nos.