Vè ENRAONEM DE LA TERRETA I VIIena CAMINADA DELS MOCADORS
CRÒNICA
Vam ser molts els qui divendres al vespre vam anar a dormir creuant els dits després de veure les prediccions de pluja que hi havia per dissabte: un país de tanta sequera i que just un dia que volem el cel clar, prediguin pluja per tot el dia. Ja és mala sort.
Dissabte ens vam despertar amb aquella sensació que diu que si anheles molt una cosa, acaba passant. Volíem que deixés de ploure per tal de poder tirar endavant l’excursió. De camí cap a Sapeira, ja fos venint des de Tremp, Lleida, Pont de Suert o Pont de Montanyana, tothom tenia un ull clavat al cel i l’altre al vidre del cotxe, veient com les gotes dibuixaven camins d’aigua que regalimaven sense parar.
En arribar, la Montse i l’Encarna es van encarregar de les inscripcions. Havíem d’agafar una enganxina amb el logo de Fem Terreta i un dels mocadors de colors que donen nom a la Caminada. Mentre la gent anava arribant i tothom es preguntava què acabaríem fent, la Junta es va reunir d’urgència i va decidir fer la primera de les xerrades al local social de Sapeira. Vam deixar que la gent acabés d’arribar i quan ja tothom estava assegut a les cadires, el Joan Ramon Segura va iniciar la jornada amb la presentació d’un mapa detalladíssim, cuinat a foc lent durant el confinament, de la Serra de Sant Gervàs i la Terreta. La claredat que emanava del mapa va acabar encomanant-se al cel, que poc a poc va anar aclarint-se. Els núvols van desaparèixer permetent-nos, així, anar fins al bancal de Sapeira per escoltar la magistral classe de geologia del Xavi Mir. Des de d’una tarima improvisada, vam emprendre un viatge que va transportar-nos milions d’anys enrere, per tal d’entendre la formació dels continents i, finalment, de la Terreta i Sant Gervàs i dels relleus propers que es veuen des de la nostra atalaia privilegiada. Mentrestant, el sol començava, tímidament, a treure el nas entre uns núvols cada cop menys amenaçadors.
Quan mirant al cel vam tranquil·litzar-nos i vam creure que estàvem fora de perill, vam fer una primera parada a la plaça de Sapeira per prendre cafè, aigua i refrescos i ara ja sí, començar la Caminada. Malgrat que vam haver de modificar el recorregut pel fang que possiblement haguéssim trobat, vam enfilar la pista cap a la Torre del Sinyó. Arribats a la roureda d’Aulàs, asseguts en semicercle, vam escoltar amb atenció l’Helena Barnil, que va ser capaç de transmetre’ns el seu entusiasme a partir un diàleg molt dinàmic entre tots els que érem allà. Noms com la falguera, el roure, el faig, el tòxic marxívol, l’abella de mel, el bobó (òliba), el craber (enganyapastors), el muricec, l’astor, l’esparver, l’aligot… van ressonar entre aquell munt de roures, que ja vam entendre que cal conservar, ja siguin vius o morts, perquè de les dues maneres beneficien la fauna de la zona. Entre xuts i muricecs, doncs, vam arribar a la una del migdia. Encara quedava una parada, però! Així que vam emprendre el camí vell cap a Sapeira, fins arribar al punt exacte on els maquis i tres nois de Sapeira, fa just setanta-cinc anys van fer supo-supo, que, com va explicar el Lluís Colomés, és com s’anomena quan et trobes cara a cara amb algú per sorpresa. El Lluís va parlar del maquis com del gran moviment organitzat contra el franquisme i dels episodis que es van viure a la Terreta relacionats amb aquests guerrillers. Aquesta lliçó d’història va permetre’ns recordar els nostres padrins i la cruesa de la guerra i de la postguerra. En acabat, vam caminar fins fer cap a Sapeira, on vam posar el punt i final a la jornada, no sense abans compartir l’hora de dinar envoltats de bona gent, tal com ens agrada!
La forma híbrida d’enguany, que combinava la VII Caminada dels Mocadors i el IV Enraonem, va reunir més d’un centenar de persones!
Gràcies per venir a la Terreta, gràcies per voler compartir i estimar aquesta terra! Salut i fins l’any que ve.
Maria Barrull Bonastra
RESUM DE LES PONÈNCIES
1. Geoparc Mundial de la UNESCO Orígens i les formacions geològiques de la Terreta
Els Geoparcs de la UNESCO són territoris de gran rellevància geològica, reconeguda a nivell internacional, que compten també amb un important patrimoni natural, històric i cultural, i que són gestionats seguint un concepte integrador de protecció, educació i desenvolupament sostenible del territori. Dins del ric patrimoni del Geoparc Orígens destaca la formació dels Pirineus i els últims dinosaures d’Europa.
Per explicar la formació de la Terreta hem de retrocedir al Triàsic Superior, ara fa uns 210 milions d’anys, moment en que es van acumular grans quantitats de sals i guixos en un mar somer que s’obria cap a l’Est. Sobre aquests nivells de sals s’hi anirien acumulant diferents materials d’origen marí com calcàries, margues i turbidites. Les calcàries i margues de la serra de Sant Gervàs es van començar a formar durant el Cretaci, fa uns 90 milions d’anys, al fons d’un mar tropical previ a la formació dels Pirineus. Fòssils marins com els rudistes, bivalves extints, en són testimoni. Aquesta serra es va formar durant l’aixecament dels Pirineus, producte de l’impacte de la placa tectònica ibèrica contra l’europea. Les roques que formen la serra de Sant Gervàs estan inclinades de manera que s’ha invertit l’ordre inicial, és a dir, les més antigues es troben sobre les més modernes. Aquest fet es degut a que durant l’aixecament dels Pirineus, els nivells de sals del Triàsic van desplaçar-se cap a la superfície en la zona d’Adons, aquest desplaçament va provocar un plegament de les roques que va situar les roques més antigues sobre les més modernes. Més endavant la continuació de l’aixecament de la serralada va provocar que el mar s’enretirés cap ma l’Oest i la proliferació de sistemes deltaics. En aquest context es on hi van viure els últims dinosaures d’Europa, principalment Hadrosaures i Titanosaures, dels quals s’han trobat alguns vestigis a la Solana de la Costa entre Sapeira i el Pont d’Orrit. Més endavant, un canvi climàtic sobtat va provocar l’augment de la temperatura a nivell planetari i una pujada del nivell del Mar donant lloc als sediments marins que trobem al sud d’Espluga Freda. Posteriorment, ara fa uns 40 milions d’anys s’accelera l’aixecament dels Pirineus i es comencen a dipositar grans ventalls al·luvials que donaren lloc als conglomerats que actualment formen la serra de Castellet. Un cop finalitzat el procés d’aixecament dels Pirineus, ara fa uns 20 milions d’anys, comencen a dominar els processos erosius que van esculpint les valls dels rius amb congostos com el d’Escales o Montrebei. Aquest processos s’acceleren molt durant els períodes glacials i interglacials del Quaternari (2,6 milions d’anys fins l’actualitat), donant lloc a la l’actual morfologia del paisatge de la Terreta.
Xavier Mir Pellicer
Coordinador Científic
GEOPARC ORÍGENS
2. La flora i la fauna de la roureda d’Aulàs
La Roureda d’Aulàs té unes singularitats que la fan ben especial. És considera la roureda en extensió plana més gran de Catalunya i hi habiten espècies de flora i fauna molt interessants. Vam observar les característiques del roure de fulla petita que fan que estigui ben adaptat a les condicions de sequera a l’estiu i de fred a l’hivern i vam enraonar sobre algunes altres plantes interessants i destacables que habiten la roureda, com el bruc i el marxívol. Vam repassar entre totes i tots els seus ocells, des de les petites mallerengues fins al majestuós mussol banyut. També vam enraonar sobre els muricecs que hi habiten, destacant l’orellut daurat, adonant-nos de la importància dels boscos com el d’Aulàs per a que espècies rares com aquesta puguin trobar el que necessiten per fer-hi el niu i mantenir una població sana a nivell global. I vam parlar de les abelles solitàries, un grup faunístic tan desconegut com imprescindible!
Finalment, vam enraonar sobre les característiques d’un bosc madur i el perquè és important deixar que una roureda com la d’Aulàs s’encamini cap a aquest estadi, amb arbres joves i arbres grans, amb arbres morts, amb clarianes: en definitiva, amb molts microhàbitats ben diversos que acullin una gran biodiversitat de flora i fauna i que garanteixin unes característiques que el fan un bosc més resistent i resilient a les pertorbacions. Amb tot, vam destacar els valors ecosistèmics que té aquesta roureda com a corredor biològic amb d’altres boscos de caducifolis i com a font de biodiversitat local i global. Un bosc preciós i molt important!
Helena Barril Graells
Biòloga i Màster en Ecologia terrestre i gestió de la biodiversitat
Màster en educació interdisciplinària de les arts
3. Fent supo-supo amb uns maquis l’any 1946
Fer “supo supo” en pallarès és trobar-se cara a cara amb una persona o animal de forma sobtada.
Fer supo-supo és el que van fer tres xicots de Sapeira amb una partida de maquis, el dia onze de novembre de 1946, quan anaven al ball de nit de la festa major d’Aulàs. A la font de la Cabana es van trobar amb quatre guerrillers armats amb fusells, metralletes i pistoles i els hi van preguntar si hi havia la Guàrdia Civil a Sapeira. La primera vegada que es veien els maquis a la Terreta va ser en aquesta topada.
El moviment maqui apareix a conseqüència de la derrota de la República i de l’exili republicà a França. Una vegada començada la II Guerra Mundial, al setembre de 1940 Serrano Súñer va a Berlín i signa un acord amb Hitler i Himmler: qualsevol republicà espanyol en territori controlat pels nazis perd la nacionalitat espanyola i ha de ser considerat apàtrida. Amb la capitulació de França el dia 27 de juny de 1940, als republicans espanyols que formaven part de l’exèrcit francès, no els hi apliquen l’estatut de presoners de guerra, sent sistemàticament detinguts i deportats als camp de concentració i d’extermini alemanys.
Això va provocar la fugida massiva per refugiar-se a les muntanyes i entrar a la clandestinitat. La seva experiència en la lluita armada durant la Guerra Civil fa que comencin a combatre als nazis, sent l’inici de la Resistència Francesa. El nom de “maqui” ve del mot sard “macchia” que vol dir arbust. Els francesos que estaven a la Resistència amagats a les muntanyes es van dir “maquisards” i d’aquí ve el nom de “maquis” en castellà.
L’any 1942 es va crear, per part dels partits polítics espanyols a l’exili, el XIVè Cos de l’Exèrcit dels Guerrillers Espanyols, lluitant contra els nazis juntament amb les Forces Franceses de l’Interior. A l’estiu de 1944 foragiten l’exèrcit alemany dels quatre departaments del sud de França.
Amb l’operació Reconquista de Espanya s’inicia el pas de grups guerrillers des de França cap a Espanya amb la intenció de derrocar el Règim franquista.
Una de les vies de pas importants entre França i Espanya va ser l’eix de la Noguera Ribagorçana. L’entrada no es feia per la Val d’Aran i el port de Vielha ja que estava controlat per l’exèrcit franquista que vigilava als penats que construïen el túnel de Vielha, sinó que es feia per Luchon, Portillón de Benasc i hospital de Benasc. Al cap de quatre o sis nits arribaven a la Valiera de Castanesa, Bonansa i Coll de Vent on prenien el camí de la Cabanera del Cis.
Des de Coll de Vent podien entrar a la Terreta i passar cap a la Conca de Tremp o continuar baixant per Quixigar, Castigaleu, Lluçars i Tolva. Des d’aquesta població podien anar cap a l’est i passar el riu per la Pertusa amb el “caixò” (sirga d’acer amb un calaix de fusta que permetia el pas d’una o dos persones) que hi havia just al començament del congost de Mont-rebei per anar cap a Alsamora, Torre Amargós i Castellnou del Montsec per entrar a la Conca de Tremp.
Des de Tolva podien continuar cap al sud: Ciscar, Estopinyà, Baldellou i Castillonroi, arribant al pla de Lleida que els permetia anar cap a la zona d’Osca o cap el Sud fins al Maestrat i el Llevant.
Aquesta era una via de pas de l’Agrupación Guerrillera del Levante y Aragón (AGLA).
Els fets de la Terreta: els protagonistes van ser: Baldomero d’Areny, Bastos del Castellet, Martí de Sapeira (Francisco Colomés Ardanuy), Sonali i Gidro d’Espluga de Serra i un veí de Serradell.
A l’octubre de 1947 van aparèixer tres maquis a Baldomero, demanant que els portés a Bastos. Al cap de 15 dies Baldomero els acompanya al Castellet. Sembla que un dels guerrillers estava malalt o tenies problemes de visió i necessitava anar cap a Orrit. Bastos va anar a buscar a Martí, aquest després de sopar els va acompanyar a Orrit. Al mes de novembre tornen a contactar Bastos del Castellet que els ajuda durant uns dies. Al desembre tornen a venir amb Bastos, aquest els acompanya a Sonali d’Espluga de Serra, pernocten uns dies en una era de la seva propietat allunyada del poble i els acompanya al mas de Farràs i des d’aquí marxen cap a l’Aragó.
Al gener de 1938 retornen de nou a Bastos del Castellet, necessiten anar cap a la Conca de Tremp i els han d’acompanyar. Bastos els deixa a Sonali, aquest els presenta a Gidro que els acompanya fins a Serradell i allí un veí d’aquest poble els indica el camí fins arribar a la Pobla de Segur.
Aquestes partides de maquis necessitaven que els donessin suport (menjar i dormir en pallers i eres i diners amb la compra dels “sellos de cotización” de dues pessetes cadascú), recolzament per acompanyar-los ja que caminaven de nit i no coneixien el territori i finalment feien cert proselitisme per intentar crear grups de resistència política al país, entregant-los diaris clandestins com eren (Juventud i Mundo Obrero).
Hi han diferents hipòtesis de com la Guàrdia Civil va conèixer aquesta petita xarxa de suport, el cas és que al juliol de 1948 totes les persones que van col·laborar amb els maquis van ser detingudes i portades a la presó de Lleida. Al cap de cinc mesos en sortiran en llibertat provisional en espera de la celebració consell del guerra.
Una vegada detinguts, la Guàrdia Civil va escorcollar les seves cases, eres i corrals en busca de propaganda clandestina que els hi havien donat els maquis, com a prova incriminatòria de la seva col·laboració amb al moviment maqui.
El dia 29 de setembre de 1950 va tenir lloc el consell de guerra a Capitania General de Barcelona. Van ser condemnats a penes de dos anys de presó als qui els hi van trobar propaganda i a un any als que no els hi van trobar.
Lluís Colomés Figuera MD, PhD, MBA
Professor associat de Medicina i Ciències de la Salut URV
Casa Jumperna de Sapeira
Imatges de la jornada
