La Crònica
PALMIRA JAQUETTI I MARIA CARBÓ TORNEN A LA TERRETA.
En el marc de la VII ena edició d’Enraonem de la Terreta, ahir, dissabte 25 de març, Sapeira es va vestir de cançons i de poesia.
Després de les paraules de benvinguda del President de Fem Terreta, Lluís Colomés, va començar la jornada dedicada a la Missió que Palmira Jaquetti i Maria Carbó dugueren a terme l’estiu de 1931 per la nostra contrada.
El Dr. Joaquim Mallafré ens va alliçonar sobre la importància dels aprenentatges lingüístics des de les més tendres edats que s’esdevenien en el context familiar abans de qualsevol instrucció reglada i institucional a través de l’escola. També va parlar -amb una profusió d’exemples molt il·lustratius- de certs recursos de les llengües observables en diferents famílies lingüístiques, que permetrien parlar d’uns certs “universals lingüístics”. Una intervenció brillant.
Montserrat Canela, musicòloga i professora de la URV, ens va explicar amb una claredat, un rigor i una amenitat extraordinàries l’abast de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1936): un esforç ingent de recuperació de la música i les cançons transmeses oralment, iniciat pel mecenes Rafael Patxot i Jubert i dirigit per Francesc Pujol. Un treball que es va veure interromput per la guerra civil però que aconseguí recollir més de 40.000 documents: cançons, rondalles, refranys, danses. Material que, a partir de 1990, es troba dipositat a l’Abadia de Montserrat i que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya.
Raquel Garcia i Montserrat Nicuesa, mestres de música i divulgadores del nostre patrimoni oral, especialment de les comarques lleidatanes, van centrar la seva exposició en la Missió de l’agost de 1931 de Palmira Jaquetti i Maria Carbó per la Terreta. Per la proximitat del tema i per l’encert d’anar introduint fragments cantats enmig de l’explicació i de la lectura dels passatges poètics del dietari que anava redactant la musicòloga on explicava detalls de la seva recerca, aquest va ser un dels moments més emotius de la tarda. Entre el públic hi havia descendents molt propers de les dones cantaires del 1931.
Jordi Cebolla va desempolsar les fotografies fetes fa més de 90 anys servint-se de diferents programes informàtics relacionats amb la intel·ligència artificial. Explicà, també, la recerca -sovint fructífera- per trobar els emplaçaments exactes des d’on la Palmira Jaquetti va fotografiar les seues informants, recerca duta a terme pels pobles de la Terreta, però també pels de la zona nord i nord-est de Sant Gervàs (Corroncui, Pinyana, Cadolla, Naens, Burguet, Cérvoles, Puigcerver) i de la Vall Fosca (Beranui, Envall, Peracalç).
Lluís Colomés va fer una emotiva i documentada semblança de Baldiri Bolló, familiar seu, secretari, guarda forestal i notable folklorista que va recollir materials diversos de la zona de la Terreta a més d’impulsar obres de millora de les condicions de vida: construcció de carreteres, portada d’aigües, establiment de la línia de subministrament elèctric (a començaments dels anys trenta), millores que no es van materialitzar fins a finals dels cinquanta i començaments de la dècada dels seixanta, tot just quan va començar el despoblament. L’exposició de la seva agitada vida va acabar amb l’audició d’una Ave Maria interpretada pel compositor Joan Magrané Figuera.
L’acte es va cloure de la millor manera imaginable. Amb una actuació de les Krregades de Romanços que -en un moment pletòric- ens van oferir dues cançons del seu repertori habitual i tres -estrenades en primícia- de les recollides en la Missió de 1931 per la Palmira Jaquetti: una a la Torre, una altra a Espluga de Serra i una darrera a Sapeira.
L’ovació final del públic – un aplaudiment entusiasta i sostingut- fou el senyal inequívoc que segellava una jornada exitosa en què el públic va gaudir de debò i on es van combinar tota l’estona l’amenitat i el rigor.
A la Casa Nova de Sapeira s’hi van poder veure uns plafons que commemoraven la tasca de Palmira Jaquetti com a recol·lectora de cançons durant la seva llarga trajectòria -de més de quinze anys- per les terres de parla catalana, un material cedit per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tremp.
Llarga vida a l’Enraonem!!
Aureli Barrull