El diumenge passat, 30 d’abril, vam celebrar la IXena edició de la Caminada dels Mocadors.L’efemèride va servir per constatar que el paisatge de la Terreta, fins i tot en una primavera inusualment seca -pràcticament no ha plogut durant els mesos de març i d’abril- es fa mirar. No podem pas dir que ens captivés, però continuava insinuant els seus atractius.
La novetat de la Caminada d’aquest any era que la fèiem l’Associació Fem Terretaconjuntament amb l’Associació d’Amics d’Alaó: ells sortien de l’ermita de Sant Gregori (barranc de Miralles, ja pròxim a la desembocadura al Noguera Ribagorçana) i nosaltres de la Torre de Tamúrcia.
El punt de trobada era l’Alzina del Consell (així en diuen a Sopeira), també coneguda com l’Alzina de Sant Salvador (que és com se l’anomena a La Torre, degut al fet que a pocs metres de l’alzina hi ha les restes de l’església dedicada a aquest sant, documentada des del segle XI).
L’alzina en qüestió és una arbre monumental que fa 3 metres de perímetre i que impressiona de veure. Un arbre que mereixeria de totes totes formar part del Catàleg d’arbres monumentals de Catalunya.
La colla que va sortir de la Torre vam passar per Cal Casolà en direcció a Tamars (la zona del terme de la Torre més humida, on hi ha diferents fonts i des d’on prové la primera captació d’aigua que es va fer als anys 70 per portar-la al poble). Des de Tamars vam travessar Les Comes en direcció oest fins al Serrat del Recolze, inici del terme dels Masos de Tamúrcia, des d’on -camps a través i amb certes dificultats per la manca d’un camí marcat- vam arribar als primers camps conreats des on per una pista de tractor vam assolir el nostre objectiu.
L’arribada es va fer simultàniament amb el grup que, provinent de Sopeira havia començat a caminar des de l’ermita de Sant Gregori i, un cop travessat el barranc de Miralles, es va enfilar per l’Obac dels Masos fins a trobar la pista que ve dels mateixos Masos de Tamúrcia i que condueix a l’Alzina.
Vam arribar al voltant de les 12h. El Jesús de casa Rafel dels Masos ens hi esperava amb una olla de “xicolate” i una coca que van aixecar els ànims dels caminants. Hi havia, també, cafè i refrescos.
Després d’un petit descans va arribar el torn de dues xerrades per ajudar a contextualitzar el lloc on ens trobàvem.
Lluís Colomés, president de Fem Terreta, va parlar de la importància històrica de la zona de Miralles com a lloc de pas i de com va ser un espai geogràfic que formà part de la Marca Tolosana que servia de coixí protector per evitar les incursions sarraïnes cap a la zona d’influència carolíngia durant l’època medieval. Amb una gran profusió de detalls ens va explicar les anades i vingudes, les incursions, ràtzies i pactes que van tenir lloc en aquest espai.
Glòria Francino va parlar de l’”Olzina del Consell” com a lloc de trobada de les autoritats eclesiàstiques d’Alaó, Miralles i Torogó a l’hora de decidir futures intervencions i prendre acords. Ens va parlar, també, del Cos Sant: el llegendari abat d’Alaó que, degut a la incorruptibilitat del seu cos, va ser motiu d’una gran devoció i, finalment, cremat l’any 36. Una història que -a jutjar per les converses que es van generar durant el camí de tornada- va quedar ben gravada en tots els caminadors que escoltaven.
Un cop fetes les intervencions esmentades, vam iniciar la tornada. Els de Sopeira van fer drecera pel camí que des de l’Alzina baixa cap al Barranc de Miralles i cap a Sant Gregori. Els que havíem sortit de la Torre vam tornar pels Masos de Tamúrcia i, alguns, pel camí vell que unia els dos pobles i que ara pràcticament no s’utilitza, un camí que discorre a més alçada, passant per Mirabella i la base del Tossal de Cornells (Lo Tussal) i amb unes vistes del Solà de La Torre, d’Espluga, Castellet, Aulàs, Torogó, Sapeira, Mas de Barreda, Mas de Lluell… immillorables.
En definitiva, una jornada amb més de cent participants. Un dia radiant amb una petita gotellada per donar un punt d’emoció, a l’espera de la pluja que no hem tingut aquesta primavera i que necessitem amb urgència.
Aureli Barrull
Galeria de fotos
