El passat dissabte, 10 de març, a Sapeira, vam celebrar la segona edició d’ENRAONEM DE LA TERRETA, aquest cop amb un tema monogràfic: Les persones i la guerra civil a La Terreta.

Amb la perspectiva històrica que només dona el pas del temps, necessària sempre per afrontar qualsevol qüestió amb el rigor precís, els vuitanta anys transcorreguts des del moment dels fets fins a la reflexió i l’anàlisi actuals ens asseguraven un tractament serè dels motius analitzats.

Tot i el temps amenaçador que va acabar amb un bon ruixat, més de 90 persones es van congregar a la casa Nova per tal d’assistir a l’acte. Un grup d’aquestes van venir al matí caminant des de Tremp seguint el camí vell que uneix la capital comarcal amb Sapeira, camí que fa un parell d’anys va ser desbrossat en alguns trams que ja eren impracticables i marcat en la seva totalitat perquè qualsevol el pugui fer sense perill de perdre’s. Una altra colla de membres del Centre Excursionista de Lleida van pujar al matí i van fer una petita excursió pel terme de Sapeira seguint un circuit que va enllaçant les diferents fonts del terme

Després de donar la benvinguda als assistents i explicar el contingut de l’acte es va iniciar la jornada.

El professor Josep Varela va obrir la sessió explicant la vinculació que diferents membres de la família Tarragona Muray van tenir amb la Terreta –principalment amb Sapeira, Espluga Freda i el Mas de Lluell- durant els anys previs i inicials del conflicte civil (de 1934 a l937): una mestra i dos sacerdots, tots ells germans, van exercir o es van refugiar temporalment en aquests llocs. Una mostra clara que fa bo el tòpic segons el qual “el món és un mocador”.

A continuació, Lluís Colomés, de casa Jumperna de Sapeira, va explicar -amb tot luxe de detalls i aportant documentació precisa i exhaustiva- el calvari judicial i penal pel qual va passar el seu avi patern –de casa Martí- Francisco Colomés per haver format part del Comitè i d’una delació d’un veí del poble, i com el seu empresonament posava en perill la fràgil pervivència d’una casa de pagès que es quedava sense braços per poder conrear la terra i recollir els fruits que haurien d’assegurar la manutenció de la resta dels membres. El títol Penes i treballs a Casa Martí de Sapeira és prou explícit i exacte, alhora que es fa ressò d’una expressió molt nostrada.

Per tancar el primer bloc de la sessió, Joan Ramon Segura, des de la seva vessat d’excursionista i gran coneixedor del territori i, a més, com a un dels líders del grup de la Memòria Històrica que des del Centre Excursionista de Lleida s’encarrega de la difusió i preservació dels espais vinculats amb els escenaris de la guerra civil, ens va alertar de la necessitat que –sobretot des dels municipis- s’encari d’una manera decidida el tema de la catalogació, divulgació i preservació/conservació de tots els vestigis i restes que encara es conserven del conflicte bèl·lic. Les seves publicacions sobre el Front del Segre i el Front del Pallars l’avalen com a persona autoritzada i experta en el tema.

Després d’una petita pausa, el gran especialista en la Guerra Civil al Pallars, Manel Gimeno va fer un repàs sistemàtic dels diferents moments del conflicte i de les repercussions que l’arribada del front va suposar per a la gent del Pallars que van viure els primers mesos de l’enfrontament allunyats –gairebé aliens- al perill. Els bombardejos de l’aviació a les centrals hidroelèctriques del Pallars –un objectiu del tot estratègic perquè eren les que subministraven l’energia necessària perquè la indústria de guerra que assistia els republicans pogués funcionar- i, sobretot, l’arribada dels fronts (el dels franquistes i el dels republicans) canvien radicalment la situació i converteixen el Pallars durant uns mesos en un autèntic camp de batalla amb afectacions directes i dramàtiques sobre la població civil.

Lluís Colomés presentà les vicissituds de Francisco Nadal Barrabés , el milicià d’Orrit, concretament de casa Solé, un personatge absolutament novel·lesc que fou un activista destacat a l’inici de la guerra durant el període revolucionari i que després n’ha de pagar el peatge amb una dilatada experiència per penals, judicis sumaríssims, commutacions de pena, processos neurològics degeneratius, hospitals i mort a l’espera d’un indult que va arribar quan ja de res no servia. La gran quantitat de documentació aportada no va fer res més que engrandir i consolidar els ribets llegendaris d’un personatge amb una biografia certament espectacular que no deixà ningú indiferent.

A continuació, el mateix Lluís Colomés introduí els Fets d’Espluga de Serra segons els quals, mossèn Lluís Toló, capellà de Betesa, fou portat per membres del comitè d’Espluga de Serra a Tremp i posteriorment afusellat l’agost de 1936. El professor i poeta Xavier Macià, que en el seu darrer poemari tracta aquest episodi, no va poder assistir a l’acte per qüestions de salut. En substitució seva, l’Aureli Barrull va procedir a llegir i esbossar un breu comentari sobre els poemes que s’hi refereixen, fent evident que un fet esdevingut al 1936 acaba emergint vuitanta anys després a través d’una formulació poètica –elaborada i impactant- evidenciant com algunes ferides no acaben mai de supurar.

L’èxit de la convocatòria i el suport de les institucions que ens van honorar amb l’assistència d’alguns dels seus representants com el Sr. Constantí Aranda, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, així com dels regidors de l’Ajuntament de Tremp, el Sr. Antoni Flores i la Sra. Sílvia Romero, ens encoratja als organitzadors a continuar treballant per poder oferir noves aportacions que ens permetin eixamplar el coneixement i, doncs, l’interès i l’estima per altres aspectes relacionats amb el nostre territori.

Aureli Barrull

0 comentaris

Deixa un comentari

Avatar placeholder

L'adreça electrònica no es publicarà.