Cartell de la jornada
Screenshot
La Crònica
SANT GERVÀS, dubtes i certeses.
Un any més, en una tarda radiant, preludi de primavera, una colla d’irreductibles ens hem aplegat a Sapeira per celebrar la desena edició de l’Enraonem de la Terreta.
Aquesta desena trobada, amb un monogràfic dedicat a Sant Gervàs, va acabar generant alguns dubtes però també unes quantes certeses.
El primer bloc, sota la batuta de Marta Sancho i Lluís Colomés va intentar classificar Sant Gervàs i aclarir si es tractava d’una església, una ermita, un santuari, un convent…, sense acabar d’establir cap conclusió definitiva. Es tracta d’un dubte, ara per ara irresoluble i que, per tal d’aclarir-lo, precisaria d’alguna actuació arqueològica que aportés més dades que permetessin afinar als historiadors, desproveïts com estan de documentació determinant i certa sobre l’abast d’aquesta edificació.
La segona part de la jornada, després de fer un tast del xarop que Sisco de Ramon portava a Sant Gervàs el dia de la romeria, va constituir en una sèrie d’impagables testimonis, autèntics retalls de vida, de persones de llarga experiència sobre les seues vivències i records relacionats amb l’Aplec de Sant Gervàs que se celebrava cada 19 de juny i que aplegava gent de tota la Terreta i de més enllà de la Serra que acudien, sobretot de la zona d’Adons, Coroncui i Viu de Llevata a través del Portús.
La Regina de Perantoni, el Rossendo de Pubill i la Maria del Jan van anar desgranant els seus records esperonats per la conversa sàviament conduïda per la Montse Farré de casa Perantoni de La Torre. Va ser la part més entranyable de la jornada.
Si la primera part va generar molts dubtes, que això fa sovint la història amb la formulació d’hipòtesis, la segona, la dels testimonis que recordaven moments viscuts, ens va aportat un munt de certeses: que l’Aplec de Sant Gervàs constituïa un dels esdeveniments més remarcables de l’any, que permetia el retrobament de la gent de la comarca, que l’assistència era multitudinària, que era un element de cohesió d’una comunitat al voltant de la creença religiosa i, més enllà d’aquesta, també de caire festiu i de celebració (tothom recorda les intervencions de Joan Coixet, Lalon, acordionista natural d’Eroles que amb el seu virtuosisme musical amenitzava la celebració religiosa i els balls que es feien després de dinar a la plaça de Sant Gervàs i després a La Torre).
I, per acabar, i aquest és un element molt significatiu i remarcable, tots els testimonis coincidien en desitjar que aquesta celebració, aquest aplec es perpetuï, es continuï celebrant i que, per consegüent, ens cal el recolzament i el compromís de les institucions i dels veïns per tirar endavant un procés de restauració i de manteniment de l’ermita que asseguri la seva pervivència, la de l’edifici i la de l’aplec, patrimoni cultural emblemàtic de la Terreta i, alhora, garantia de cohesió d’un territori.
La cirereta del pastís de l’Enraonem van ser dos magnífics documents visuals, elaborats pel Josep M Farré: el primer, una barreja d’imatges històriques d’aplecs antics i recents que permetien constatar el llarg recorregut i al mateix temps la vitalitat actual de la trobada de cada juny a Sant Gervàs, i el segon, un seguit de gravacions fetes amb un dron ens van permetre sobrevolar -amb música de Bach d’acompanyament- la serralada de Sant Gervàs, l’ermita, el Portús…, tal i com ho fan, cada dia, la nombrosa colònia de voltors que hi habiten.
En resum, una jornada memorable, que es va cloure amb un assaig de cantada dels Goigs, dirigida per la Raquel Garcia. No podia acabar millor.
Aureli Barrull
