Sopar amb Estels, 2 de juliol de 2022

La Torre de Tamúrcia, 2 de juliol de 2022

El passat dissabte 2 de juliol vam poder tornar a aplegar-nos a la plaça de la Torre de Tamúrcia per contemplar, amb calma, el nostre cel. Després de dos anys d’aturada per la pandèmia –com ja estem acostumats a repetir—, vam recuperar una de les activitats més especials de Fem Terreta.

Vam tenir, sens dubte, el públic més internacional, fins ara, a l’activitat dels estels. Des d’aquí, volem enviar un càlid agraïment a la gent de Tercui que van decidir acompanyar-nos en una jornada tan assenyalada com aquesta i al Josep de Perantoni que es va avenir a fer la traducció simultània a l’anglès perquè el públic pogués seguir la presentació de l’Aureli de Quina.

Després d’haver sopat a la plaça, vam apagar els llums del poble i vam començar el viatge astronòmic. Enguany, l’activitat la van dur a terme el Francesc i la Montse d’Obaga Activitats. La Montse va explicar-nos què significa tenir el certificat STARLIGHT que la Unesco atorga a aquells indrets que per la seva baixa contaminació lumínica són idonis per a l’observació astronòmica i va recordar-nos la importància de preservar aquestes condicions per tal de continuar sent mereixedors de la distinció.

Un cop situats, vam poder reviure aquella sensació tan plaent de quan t’expliquen una història i no voldries que acabés mai. La veu de la Montse, acompanyada del punter làser, va guiar-nos per un cel brillant i infinit. Vam reconèixer les constel·lacions més famoses com ara l’Ossa Major o l’estel Polar. Vam descobrir, també, com les anomenaven els nostres avantpassats perquè els nostres guies van intentar vincular els estels i les constel·lacions amb la mitologia pirinenca, a partir de les aportacions de l’etnòleg pallarès Joan Lluís. I això, anomenar allò que veiem en el cel com ho feien els nostres padrins pastors va ser emocionant. El nostre pas per aquest inabastable univers és insignificant, però pensar que estàs mirant el mateix cel que mirava el padrí quan feia cabanera i passava les nits al ras, et fa connectar amb alguna cosa difícil d’explicar però molt bonica. Potser són les arrels, qui ho sap.

Vam veure Escorpí i Verge, la corona del rei en Jaume, l’estel del Pastor (que era com els pirinencs anomenaven l’estrella polar), la Via Làctia (que sembla que durant un temps es va creure que assenyalava el Camí de Sant Jaume)…, tot explicat amb to didàctic i amable que va fer que la vetllada fos d’allò més agradable.

Les explicacions van anar seguides d’observacions a través d’un telescopi amb un cel nítid i una temperatura molt agradable. En resum, amb les millors condicions imaginables.

Acostumats a les presses del dia a dia, a mirar sempre el calendari i el rellotge, a córrer per no arribar tard… poder aturar-se i mirar al cel sense cap altra preocupació és un regal. Fins i tot Els Pets hi dediquen una cançó: Una estona de cel. Així que ja ho sabeu, feu-ho, mireu al cel, perquè de tant en tant està bé tenir el cap als núvols!

Maria Barrull.