Algunes consideracions lingüístiques derivades del porc
Aureli Barrull
COSES DEL PORC QUE NO ES MENGEN.
Després de la jornada dedicada a rememorar aspectes de la matança del porc que vam celebrar a Sapeira ja fa prop d’una mesada i del colofó que va ser el suculent dinar a Can Rocamora, m’ha semblat interessant fer una aproximació a tot allò que el porc ens ofereix des del punt de vista lingüístic.
Convençut com estic de la dita wittgensteiniana segons la qual “els límits del nostre món són els límits del nostre llenguatge” i conscient de com de necessari és eixamplar el nostre llenguatge per tal que la riquesa del nostre món sigui més matisada, m’he permès recollir tot un seguit de locucions, frases fetes i refranys que tenen el nostre animaló com a protagonista. Protagonisme que només fa que confirmar el paper central i determinant que tenia en les vides dels nostres avantpassats.
LOCUCIONS I COMPARACIONS
Anar brut com un porc (anar molt brut)
Quedar com un porc (quedar malament)
Afartar-se com un porc (menjar en excés)
Engreixar un porc que no s’ha de matar (fer una feina de la qual no se n’obté profit)
Ser un porc mal abeurat (ser un desagraït, algú que menysprea el que se li ofereix)
REFRANYS
Pel que fa als refranys, alguns d’ells tenen un significat clarament moral. Intenten advertir de les conseqüències de les nostres accions. En serien exemples:
A cada porc li arriba el seu Sant Martí significa que a tothom li arriba la seva hora, el moment de retre comptes i, per tant, incita a un comportament exemplar a fi que el balanç final sigui positiu.
De diner guanyat al joc, no ten compraràs cap porc adverteix de la necessitat de l’esforç i la dedicació constant per tal d’obtenir bons resultats.
No s’ha fet l’annell d’or per al nas del porc ens ve a dir que només podem exigir a aquell que està capacitat per a donar.
D’altres, simplement, es basen en l’observació per tal de formular una veritat irrebatible i certa:
Al pitjor porc, el millor aglà ens parla de les injustícies. De com, sovint, qui menys ho mereix és qui obté les millors recompenses.
Al·leluia, al·leluia, qui no mata porc no menja xulla recorda la necessitat d’esforçar-se i treballar per aconseguir els objectius que volem assolir.
D’un porc, per més que faràs, més de quatre pernils no en trauràs apel·la a les limitacions en tots els ordres de la vida.
De porc i de senyor se n’ha de venir de mena estableix la impossibilitat de subvertir l’ordre social establert i, per tant, la inutilitat d’exigir certs comportaments a aquells que no estan preparats per a practicar-los.
El comerciant i el porc, no se sap que té fins que és mort ens ve a dir que les aparences enganyen i que, sovint, les coses no són allò que semblem ser.
Porc fiat, tot l’any gruny ens recorda que els deutes porten molts maldecaps al deutor.
Alguns són tan explícits i incontestables que no precisen cap comentari:
Al rei i al porc, l’afaiten després de mort.
De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic.
Els que abunden, sobretot, són aquells que parlen de la importància del porc per a l’economia familiar i l’autoconsum. En serien exemples:
Qui té hort i porc, tot l’any té un bon conhort.
Escudella sense porc, no val molt ni poc.
Qui no té hort ni mata porc, més valdria que fos mort.
Si vols passar un bon Nadal tingues un bon porc en sal.
I, com ja és habitual en l’àmbit de la paremiologia, sovintegen els refranys referits al moment de l’any o a la fase lunar en què s’aconsella fer determinades tasques. En aquest cas, la matança del porc:
Per Nadal el porc en sal i la porquera al fumeral.
Per Sant Andreu mata el porc teu; si no està prou gras, mata’l per Sant Tomàs, i si no ho fos prou, mata’l per Any Nou.
El porc mort en lluna vella fa dolenta l’escudella.
La mestressa bona mata el porc en lluna nova.
Mata el porc en el creixent i cada tall valdrà per cent; mata el porc en quart minvant i tot seran ossos i sang.
Però no tot són elogis del porc. De vegades apareixen els advertiments o, fins i tot, els seus competidors:
Si vols estar bo, no mengis porc: menja moltó.
El porc jove i el vi novell causen dolors al ventrell.
Trobem lloc, també, per a les supersticions:
El dimarts duu mala sort; ni casis filles ni matis porc.
Se’ns recomana com l’hem de menjar:
L’anyell sagnant i el porc cremant, per tant, ben cuit.
I, fins i tot, hi ha lloc per a l’expressió de les rivalitats entre els pobles veïns:
Home de Bagergue, dona de Tredòs i porc de Garòs, no me’n donner ni un mos.
Mare de Déu de l’Aguda, ajudeu els de Torà: tenen el porc per la cua i se’ls acaba d’escapar.
Tot un univers de significats, tot un univers de saviesa.
Espero que us sigui útil i que passeu una estona agradable.
Aureli Barrull
0 comentaris