TERCUI, PASSAT I PRESENT.
La memòria i la nostàlgia sovint són uns motors potentíssims, tant que permeten vèncer el temps i restaurar les ferides que aquest -sense pietat- ens va causant.
Ahir a Tercui es va produir una petita victòria contra el temps.
Amb motiu d’una jornada de retrobament que havia d’ajuntar el passat i el present, ens hi vam aplegar una colla de gent, alguns amb vinculacions personals i familiars, d’altres, simples espectadors. I l’espectacle no ens va decebre pas, tot al contrari.
Tercui és un petit poble situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que limita amb els termes d’Escarlà, Espills, Claramunt (tots ells deshabitats) i el Pont de Montanyana. Pertany a l’Ajuntament de Tremp des de l’any 1970, i abans formava part del municipi de Sapeira.
A partir dels anys 50 del segle passat s’anà despoblant com tants i tants poblets de l’entorn. Tercui, però, tingué la fortuna de ser descobert a finals dels setanta per una família provinent d’Holanda que s’hi instal·là atreta pels encants de la zona i que va anar arrossegant-ne d’altres que a poc a poc van començar a restaurar algunes cases i corrals pràcticament derruïts fins a fer habitable l’indret.
La idea d’aquesta iniciativa ha estat de la Jeany Pompen, que, juntament amb el Josep Puy Grau, de casa Ramis, han organitzat aquesta diada de retrobament.
Va obrir l’acte la Jeany explicant la seva arribada a Tercui i com va sentir, molt aviat, que aquell era el seu lloc en el món. La Jeany va donar la benvinguda a tots els assistents i va explicar el sentit de la trobada.
L’acte va comptar amb la col·laboració de Lluís Colomés que va fer un repàs exhaustiu, documentat i precís de la història de la Terreta. Un passeig a través dels segles, rigorós i extens que va possibilitar que els assistents aprenguéssim moltes dades sobre el nostre entorn més immediat. Tot plegat acompanyat d’imatges il·lustradores i d’explicacions clarificadores.
Després d’una pausa per fer un mos, es va reprendre l’acte amb, sens dubte, la més emotiva de les intervencions, la de Josep Puy Grau. Ens va explicar, evocant el passat, com va ser la seva infantesa -anys cinquanta- a Tercui, com era el dia a dia de la gent, què menjaven, com es divertien, amb què jugaven…, tot plegat des de la més fonda emoció, des de l’autenticitat d’haver-ho viscut. Josep Puy es va entretenir en l’explicació detallada del despoblament de Tercui, de com el poble s’anava buidant fins a quedar deshabitat. I, com -ja a finals dels setanta i durant els vuitanta- es torna a repoblar i això possibilita que alguns dels que havien marxat retornin, si més no temporalment com és el seu cas. I de com les relacions amb els nouvinguts foren i són harmonioses, presidides pel respecte mutu i la col·laboració.
Els qui hi érem vam poder veure una exposició de fotos antigues de Tercui.
Els acords de la guitarra d’Eva Pons ens van acompanyar durant bona part del matí.
L’acte es va cloure amb la presentació d’un llibre -fotografies i text- de Harm Oscar dedicat al poble de Tercui, el veritable protagonista. També s’homenatjà la memòria de José Puy Gaset.
En definitiva, un matí farcit d’emocions, de sensibilitat, de respecte cap a totes les formes d’encarar la vida, de confraternització… Un model que marca, sens dubte, la forma adequada amb què els autòctons i els nouvinguts haurien de conviure.
Tornarem a Tercui. L’hospitalitat de la seva gent, la bellesa de l’entorn i tants altres atractius que seria llarg d’enumerar, ens hi tornaran a portar més aviat que tard.
Benvingudes siguin aquestes iniciatives que fan xarxa, que permeten recosir el territori, refermar els afectes, recuperar la memòria, emocionar-nos.
Aureli Barrull.
0 comentaris