Algú pot continuar afirmant que el nom no fa la cosa?
Sota el títol Onomàstica de la Conca de Tremp i la Terreta es va celebrar aquest darrer cap de setmana, el divendres i el dissabte a Tremp i el diumenge al matí a Sapeira, el 47è Col·loqui de la Societat d’Onomàstica.
La Societat d’Onomàstica (SdO), fundada el 1980 i des del 2016 vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans en qualitat d’entitat adherida, es dedica a fomentar l’estudi de l’onomàstica catalana. L’objectiu principal de la SdO és impulsar la recollida i l’estudi dels noms propis de persona (antropònims) i de lloc (topònims).
L’Associació pel Patrimoni de la Terreta, Fem Terreta, vam ser una de les entitats col·laboradores en l’organització del Col·loqui, conscients com som de la necessitat de preservar tota aquesta riquesa immaterial que són els noms dels llocs: dels pobles, de les masies, dels trossos, de les fonts, dels barrancs, de les muntanyes…
Quan es contempla un determinat paisatge, allà on algú només hi veu arbres, d’altres hi veuen roures, alzines, pins, clops, trèmols, fais o lledoners; allà on algú només hi veu conreus, d’altres hi veuen alfals, trepadella, blat, ordi, civada, margall, panís, sèguel, veces o la cridanera colza que de fa uns anys ençà pinta de groc l’arribada de la primavera. És a dir, alguns coneixen els noms -d’això s’ocupa l’onomàstica- i, per tant, la seva observació és molt més rica, detallada i profunda.
Conèixer els noms d’un territori és tenir-ne la clau per interpretar-lo adequadament, per a transitar-hi sense el risc de perdre-s´hi. La toponímia és el GPS més precís. Perdre els noms és caure en l’anonimat, en la desmemòria, en la dissolució i el caos. I la memòria dels noms es va perdent a mesura que els seus dipositaris van passant avall. És per això que la tasca recol·lectora és urgent. En un moment en què la tecnologia permet anar on vulguis sense saber per on s’hi va i sense la necessitat de recordar-ho per tornar-hi, és precís i més imprescindible que mai fixar tots aquests noms.
El Col·loqui va deixar clar que l’Onomàstica és una disciplina instrumental que pot ser útil per a multitud d’aplicacions: des de la planificació territorial fins a la descoberta de vestigis històrics passant per la prevenció de catàstrofes naturals.
Pel que fa a la toponímia, Fem Terreta, ha treballat des del 2017 en un projecte, liderat per Lluís Colomés que ha comptat amb la col·laboració d’una quarantena d’informants, minairons incansables i esforçats. Han treballat en la recuperació exhaustiva de l’onomàstica dels pobles adscrits als antics municipis de Sapeira (Orrit, Escarlà, Tercui, Esplugafreda, Espills i Sapeira) i d’Espluga de Serra (Castarner, Trepadús, Llastarri, Els Masos i La Torre de Tamúrcia, Torogó, Castellet, Aulàs i Espluga de Serra). També s’ha fet aquesta investigació al terme de Castissent.
El resultat de tot plegat són: 129 noms d’accidents geogràfics, 426 noms de finques, trossos, propietats rústiques, partides del terme…, 559 noms d’edificacions (cases, eres, corrals…), 72 esglésies i 12 castells. En total, 1089 noms recuperats de l’oblit.
Tot aquest material està dipositat i es pot consultar a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
Tornant al col·loqui, més d’una vintena d’intervencions van posar de manifest allò que més amunt hem apuntat: la versatilitat d’una disciplina com l’onomàstica que ens permet un coneixement més profund i exacte del passat alhora que ens ajuda a encarar amb més garanties d’èxit la projecció dels territoris cap al futur.
La sessió del diumenge dia 8, a la Casa Nova de Sapeira, va ser la contribució de la Terreta amb aportacions de Glòria Francino, Aureli Barrull i Lluís Colomés que va exposar la metodologia i va presentar l’obra -qualificada com a modèlica per part de Pere Navarro, actual president de la SdO- a què abans ens hem referit.
Un dels actes més emotius de l’inici del Col·loqui fou el reconeixement per part de Ramon Sistac de la trajectòria i del treball ingent fet pel trempolí Jordi Mir, filòleg, activista cultural i, com a bon excursionista, gran coneixedor i divulgador del les terres pallareses, un dels més insignes homenots contemporanis que, tot i que de ben jove es traslladà a Barcelona, ha continuat mantenint uns estrets vincles amb el nostre rodal i n’ha esdevingut un ambaixador entusiasta i rigorós.
En resum, unes jornades molt profitoses, amb aportacions acadèmiques notabilíssimes, que ens han fet avinents les virtualitats de l’onomàstica i que ens esperonen en la tasca d’aplec i de difusió d’aquesta riquesa.
Volem, ja per acabar, agrair als coordinadors del Col·loqui: Sílvia Romero, Joan Tort i Joan Anton Rabella, l’encert del programa i l’oportunitat que ens han brindat de donar a conèixer el nostre tresor toponímic.
Aureli Barrull
0 comentaris